Descripció física:

​

Te frontera a l’oest amb el Regne d’Espanya, a l’est està delimitat pel Mar Mediterrani Català. Al nord arriba fins la frontera amb França (Catalunya Nord)

Al sud arriba fins fer frontera amb Múrcia

 

Entorns de muntanya, valls i costa

 

Els principals rius de nord a sud són: Ter, Llobregat, Segre, Ebre, Turia, Júcar.

 

Els Pirineus són el sistema muntanyós més important del país amb pics de fins a 3.143m d’altura a partir del nivell del mar (Pica d’Estats)

 

Les illes Balears són un arxipèlag situat a l’est de la península ibèrica.

​

Forma de govern:  República

Una república és una forma de govern on un cap d’estat, escollit pels ciutadans o pels representants electes, té la màxima autoritat del país per un període de temps determinat.

La República dels Països Catalans és la primera república construida al segle XXl i està dotada dels sistemes democràtics més avançats del món.

​

És un estat de dret social que garanteix els serveis públics de benestar i oportunitat suficienment dignes als seus ciutadans per tal que aquests assegurin les seves necesitats i els seus drets. Regula l’economia i administra les institucions de la república asegurant l’ordre i la seguretat interna i externa.

​

Cada 25 anys es farà un referèndum constituent per reformar la constitució o si es el cas, crear-ne una de nova.

Aquesta República ha de dispossar d’una nova eina democràtica per tal de facilitar i agilitzar la aplicació de l’ús de la democràcia directa dels ciutadans a l’hora de anar validant les accions dels seus representants a l’esfera política, podent exercir per tant l’última autoritat en una decisió o llei.

​

Per tant s’hauria de  dissenyar un sistema electrònic amb una aplicació que solucionés la logística de les votacions.

Control públic de les infraestructures claus de la República:
(Elèctriques, comunicacions, ports i aeroports, transport públic, infrastructures d’autopistes, etc..)

Banca pública potent que pugui finançar obra pública i serveis de qualitat en sanitat i educació.

​

 

 

Sistema d’elecció dels representants: Sistema parlamentari.

 

 Els representants del Parlament es triaran per sufragi universal, cada 5 anys i es podran tornar a presentar només una altra vegada.

El president de la República es triarà en llistes obertes directament votades per la gent.

Als dos anys de legislatura es farà una moció de confiança al govern per part de la població en forma de referèndum destituent, si hi ha més vots en favor del govern que en la seva contra, la legislatura pot continuar, si pel contrari te més vots en contra que a favor, s’acaba la legislatura i es convoquen eleccions. 

Els candidats del partits han de presentar-se a les eleccions amb uns programes realistes i complir-los en la mesura que els sigui possible o dimitir si no es veuen capaços de assolir-ne els objectius.
Si al finalitzar el quart any de govern no s’ha assolit com a mínim un 50% del punts del programa electoral es dissol el parlament i es convoquen noves eleccions.

Els privilegis de la classe política s’igualaran amb els de la classe treballadora. 
Cap funcionari ni cap polític té dret a cap pensió vitalícia després del seu mandat.  

​

​

​

​

Organització del poder: 

​

Separació de poders real i sotmessa a la voluntat de les majories.

Judicial: El poder judicial és el que fa la funció d’interpretar i administrar la justicia amparat en unes mateixes lleis que s’apliquen en un estat determinat. 

Els delictes de malversament de diners públic no prescriuen.
Sistema judicial no polititzat.

​

​

​

 

Legislatiu:

 

són el parlamentaris representant el vot popular els que s’encarreguen de crear les lleis en el parlament de la república.
Estan obligats a representar fidelment el que es van comprometre a fer al seu programa, si no ho fan poden perdre el seu escó.

Executiu: és el govern encapçalat pel MHP de la República dels Països Catalans (Vidal Aragonés) el que s’encarrega de aplicar les lleis i dirigir les institucions mentre duri la legislatura.
El president i tots el consellers estan obligats a assumir personalment totes les responsabilitats polítiques que es poguessin despendre de la seva obra de govern.

 

 

 

Clima: els climes dels Països Catalans són força variats segons la seva geografia i el seu relleu. Els principals tipus de clima són:

​

Clima d’alta muntanya: (Pirineu)

​

És un tipus de clima present en qualsevol latitud en llocs amb una altitud notablement superior al territori que l'envolta.

​

Clima Mediterrani: Catalunya central, litoral i pre-litoral, València i arxipèleg Balear

 

El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

El clima mediterrani es caracteritza especialment per un règim amb un dèficit hídric durant la part càlida de l'any. El clima mediterrani és un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical. No plou a l'estiu.manté viu tot l'any, estalviant així una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per estar ple de defenses.

Clima atlantic: Pre-pirineu, una part de la Catalunya central

El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

 

El clima dels Països Catalans:

 

És d'hiverns amb temperatures suaus i estius calorosos i secs, característiques del clima mediterrani, amb l'excepció de la Vall d'Aran, d'hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits, i per tant de clima atlàntic.

A l'hivern, hi ha una diferència notable de temperatures entre el litoral costaner (clima pròpiament mediterrani), amb temperatures mitjanes al voltant dels 10 °C i l'interior (per sota dels 1.000 m d'altitud) amb temperatures mitjanes hivernals entre 3 i 7 °C. Les temperatures d'estiu són més homogènies al voltant dels 25 °C a la costa i entre 21 i 25 a l'interior. El clima de muntanya es caracteritza per una disminució de la temperatura i un increment de les precipitacions tot això d'acord amb l'augment de l'altitud. A partir dels 1.500 metres es considera que comença el clima d'alta muntanya. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 17 °C del Delta de l'Ebre fins als 0 °C, o inferior, a partir dels 3.000 m d'altitud. Les temperatures extremes han estat de 43 °C Lleida i Igualada juliol de 1982, Montblanc el 4 de juliol de 1994 fins -32 °C de l'Estany Gento (a la cota de 2.030 m) el febrer de 1956.Les precipitacions mitjanes anuals oscil·len entre els 350 litres del Segrià i els 1.200 de l'alta Garrotxa.

La humitat relativa mitjana anual es troba en general a tot el territori entre el 70 i el 75%. Al litoral aquesta xifra és força homogènia al llarg de tots els mesos de l'any, a l'interior es presenta un mínim a l'estiu i un màxim a l'hivern, especialment acusat aquest en els llocs on acostuma a haver-hi boira.

El vent dominant a Catalunya, com en general a la resta d'Europa, és el de ponent (de l'oest). Tanmateix tant al nord com al sud del país hi dominen vents de component nord: la tramuntana (que bufa del nord) especialment a l'Alt Empordà i el mestral (del nord-oest) al sud de Catalunya. S'ha de tenir en compte vents més irregulars o estacionals com són el vent de marinada i les brises de muntanya o el fogony. Les velocitats mitjanes anuals del vent (mesurades a 10 m del terra) es troben entre 1 m/s a Viella (protegida per les muntanyes que l'envolten) i 10 m/s de Portbou (observatori dalt d'una muntanya)

La insolació està estretament lligada a la nuvolositat, sigui de núvols alts o de núvols baixos (boira) i no tan directament lligada a la pluviometria. Catalunya se situa entre les 2.600 hores anuals i les 2.000 hores.
 

​

​